Primera exposició oral a la universitat!

ELS GASOS NOBLES

Avui dilluns de maig de 2007, he fet la meva primera exposició oral a la universitat i la veritat m’ha agradat més del que em pensava…
Ha estat un treball en grup, i tot i que em tingut alguns problemes... crec que em fet una molt bona feina.
L’exposició parlava dels gasos: propietats, aplicacions, compostos, curiositats...
La part del treball (i l’exposició) que jo he tractat han estat els compostos i m’ha semblant un tema molt interessant. Us en parlaré una mica, perquè aprengueu una mica més sobre aquest grup d’elements tan especials.

Els gasos nobles reben aquest nom per la seva escassa tendència a reaccionar.

Fins el 1962 es creia que els gasos nobles eren elements totalment inerts però actualment sabem que això no és així.

Els gasos nobles són els elements més estables de la taula periòdica, gràcies a la seva configuració electrònica que compleix la regla de l’octet (8 electrons a la capa de valència). Però tot i que són molt estables alguns són capaços de reaccionar.

El grau de reactivitat d’aquests elements depèn de la força que el nucli de l’àtom faci sobre els electrons de la darrera cap. Com més capes electròniques hi hagi entre l’exterior i el centre de l’àtom més dèbil serà l’atracció, i per tant més fàcil extreure electrons. Això vol dir que els gasos nobles més complicats i pesats són els més reactius.
Segons el criteri d’augment de la reactivitat esmentat abans, el radó hauria de ser l’element més reactiu, però no és així ja que presenta isòtops radioactius que fan que el seu tractament sigui molt complicat. El més reactiu és el xenó.

Els electrons més externs del xenó estan força allunyats del nucli, davant d’elements molt electronegatius són cedits per formar compostos. El xenó forma compostos estables (fins hi tot a temperatura ambient) amb el fluor (element més electronegatiu de la taula periòdica) i l’oxigen.

Per contra els elements més petits són els més inerts i estranyament formen compostos es tracta de l’argó, el neó i l’heli. Si s’arriben a formar compostos són inestables i amb temps de vida molt curt.