La veritat es que cada dia que passa em convenço més de que aquest sistema d’estudi que ens han imposat als alumnes de primer de química no porta enlloc. La propera setmana tenim programats cinc exàmens i alguns treballs, això ens provocarà, sens dubte, un gran esgotament; i quan arribi el cap de setmana, el nostre període de descans... NO! NO DESCANSAREM! Per què? Doncs, perquè la setmana vinent comencen els EXÀMENS FINALS! Haurem de fer 7 exàmens sobre el temari treballat durant tot el quadrimestre, i tots en 15 dies.
I la pregunta que me faig cada matí quan m’aixeco és: de on suposa que hem de treure la moral i l’energia per superar-ho amb èxit? Sincerament crec que és pràcticament impossible. El fracàs estarà molt present aquest mes de juny.
Penso que el dissenyador d’aquest pla d’estudi s’hauria de replantejar la situació i no només buscar un “superplaning” d’estudis on es treballi moltíssim i s’entrenin superalumnes, sinó buscar una manera que permeti als estudiants treballar a un bon ritme però a la vegada que els permeti aprendre bé i amb ganes, perquè si s’intenta fer més del compte s’acaba per no fer res i s’aconsegueix que els estudiants se’n cansin i es rendeixin i d’alumnes de química no en sobren...
No arribarà molt lluny la meva veu, i de poc ens serviran als meus companys de classe i a mi les nostres reivindicacions, però espero que en un futur tot això trobi solucions...
I la pregunta que me faig cada matí quan m’aixeco és: de on suposa que hem de treure la moral i l’energia per superar-ho amb èxit? Sincerament crec que és pràcticament impossible. El fracàs estarà molt present aquest mes de juny.
Penso que el dissenyador d’aquest pla d’estudi s’hauria de replantejar la situació i no només buscar un “superplaning” d’estudis on es treballi moltíssim i s’entrenin superalumnes, sinó buscar una manera que permeti als estudiants treballar a un bon ritme però a la vegada que els permeti aprendre bé i amb ganes, perquè si s’intenta fer més del compte s’acaba per no fer res i s’aconsegueix que els estudiants se’n cansin i es rendeixin i d’alumnes de química no en sobren...
No arribarà molt lluny la meva veu, i de poc ens serviran als meus companys de classe i a mi les nostres reivindicacions, però espero que en un futur tot això trobi solucions...
No hay comentarios:
Publicar un comentario