Primera exposició oral a la universitat!

ELS GASOS NOBLES

Avui dilluns de maig de 2007, he fet la meva primera exposició oral a la universitat i la veritat m’ha agradat més del que em pensava…
Ha estat un treball en grup, i tot i que em tingut alguns problemes... crec que em fet una molt bona feina.
L’exposició parlava dels gasos: propietats, aplicacions, compostos, curiositats...
La part del treball (i l’exposició) que jo he tractat han estat els compostos i m’ha semblant un tema molt interessant. Us en parlaré una mica, perquè aprengueu una mica més sobre aquest grup d’elements tan especials.

Els gasos nobles reben aquest nom per la seva escassa tendència a reaccionar.

Fins el 1962 es creia que els gasos nobles eren elements totalment inerts però actualment sabem que això no és així.

Els gasos nobles són els elements més estables de la taula periòdica, gràcies a la seva configuració electrònica que compleix la regla de l’octet (8 electrons a la capa de valència). Però tot i que són molt estables alguns són capaços de reaccionar.

El grau de reactivitat d’aquests elements depèn de la força que el nucli de l’àtom faci sobre els electrons de la darrera cap. Com més capes electròniques hi hagi entre l’exterior i el centre de l’àtom més dèbil serà l’atracció, i per tant més fàcil extreure electrons. Això vol dir que els gasos nobles més complicats i pesats són els més reactius.
Segons el criteri d’augment de la reactivitat esmentat abans, el radó hauria de ser l’element més reactiu, però no és així ja que presenta isòtops radioactius que fan que el seu tractament sigui molt complicat. El més reactiu és el xenó.

Els electrons més externs del xenó estan força allunyats del nucli, davant d’elements molt electronegatius són cedits per formar compostos. El xenó forma compostos estables (fins hi tot a temperatura ambient) amb el fluor (element més electronegatiu de la taula periòdica) i l’oxigen.

Per contra els elements més petits són els més inerts i estranyament formen compostos es tracta de l’argó, el neó i l’heli. Si s’arriben a formar compostos són inestables i amb temps de vida molt curt.

Estudiants o superherois?

La veritat es que cada dia que passa em convenço més de que aquest sistema d’estudi que ens han imposat als alumnes de primer de química no porta enlloc. La propera setmana tenim programats cinc exàmens i alguns treballs, això ens provocarà, sens dubte, un gran esgotament; i quan arribi el cap de setmana, el nostre període de descans... NO! NO DESCANSAREM! Per què? Doncs, perquè la setmana vinent comencen els EXÀMENS FINALS! Haurem de fer 7 exàmens sobre el temari treballat durant tot el quadrimestre, i tots en 15 dies.
I la pregunta que me faig cada matí quan m’aixeco és: de on suposa que hem de treure la moral i l’energia per superar-ho amb èxit? Sincerament crec que és pràcticament impossible. El fracàs estarà molt present aquest mes de juny.

Penso que el dissenyador d’aquest pla d’estudi s’hauria de replantejar la situació i no només buscar un “superplaning” d’estudis on es treballi moltíssim i s’entrenin superalumnes, sinó buscar una manera que permeti als estudiants treballar a un bon ritme però a la vegada que els permeti aprendre bé i amb ganes, perquè si s’intenta fer més del compte s’acaba per no fer res i s’aconsegueix que els estudiants se’n cansin i es rendeixin i d’alumnes de química no en sobren...

No arribarà molt lluny la meva veu, i de poc ens serviran als meus companys de classe i a mi les nostres reivindicacions, però espero que en un futur tot això trobi solucions...